Informatius

Obrim el nostre temps dedicat a la informació.

El conflicte laboral de Tismi SL de Móra d'Ebre, antiga Cablefil, continua obert. El gerent de l'empresa, Ramon Pinyol, ha presentat un expedient de regulació d'ocupació que afecta els 59 treballadors de la planta de Móra d'Ebre i que significa l'extinció de tots els contractes. Paral·lelament, a la subdelegació general d'Afers Laborals i Ocupació de les Terres de l'Ebre, va haver-hi un acte de mediació amb el comitè d'empresa, la direcció de l'empresa i el subdelegat d'Afers Laborals i Ocupació, Joaquim Ferràs, que no va servir per arribar a cap acord. Després de la presentació de l'expedient de regulació d'ocupació, l'empresa i els treballadors tenen trenta dies per negociar les condicions de l'acomiadament.

L'Ajuntament de Móra d'Ebre veu el tancament d'aquesta empresa amb preocupació ja que actualment és una de les que ocupa més gent. Per això s'estan fent gestions per intentar mantenir els llocs de treball a la localitat. De fet, l'equip de govern i l'oposició ja han fet contactes amb altres empreses subcontractades per la Lear per mirar de reconduir la situació.

Cablefil es va instal·lar a la capital de la Ribera d'Ebre a finals del 1996 i va arribar a tenir 120 treballadors. L'empresa treballa per a la multinacional Lear i està dedicada a la producció de sitemes de cablejat per a l'automòbil.

I en un altre punt de la Ribera d'Ebre, hem de parlar d'un altre projecte empresarial que generarà llocs de treball. El grup Pascual ha anunciat una inversió de 15 milions d'euros que es destinaran a la restauració del balneari de Cardó. Aquest projecte, que es troba en fase de redacció, crearà més d'un centenar de llocs de treball, que s'afegiran a la trentena de llocs de la planta embotelladora de Cardó. El nou balneari comptarà amb més de cent habitacions i estarà explotat pel grup Peralada. El president del grup ha explicat que s'han decidit a fer aquesta inversió després que la Diputació de Tarragona hagi reformat la carretera que va de Rasquera a Cardó. Una carretera inaugurada recentment.

Tant l'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, com l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, han qualificat l'anunci d'aquesta inversió del 'millor que ens podia passar' després d'anys de rumors de possibles projectes de restauració de l'antic balneari.

Canviem de tema. Unió de Pagesos ha convocat per avui a les nou del vespre una assamblea a la Selva del Camp per tractar sobre la situació actual del sector de la fruita seca i quines negociacions està fent actualment el sindicat. L'acte se celebrarà a la Defensa Agrària de la Selva.

Més coses. L'Institut Ramon Muntaner, ubicat a Móra la Nova, ha aprovat unes línies d'ajuts als centres i instituts d'estudis per un valor de 30mil euros per a projectes d'investigació i de difusió cultural i per a l'organització de congressos, cicles de conferències i cursos.

Concretament, una part dels ajuts es destinaran a fomentar les xarxes d'investigació que impliquin dos o més centres d'estudis i altres entitats en un projecte de recerca comú sobre patrimoni cultural, històric, artístic, etnològic i arqueològic, entre altres facetes socials i culturals de la regió, així com d'avaluació socioeconòmica del territori o temes medi ambientals.

(En aquest cas es concediran dos tipus d'ajuts: ajuts destinats a projectes d'investigació o activitats de difusió cultural que només tinguin un any de durada i ajuts destinats a finançar projectes que tinguin tres anys de durada. La quantia de l'ajut oscil·larà entre els 1.200 euros i els 6.000 euros.)

L'altra convocatòria vol contribuir a la realització de congressos, jornades, cicles de conferències organitzats de manera conjunta per centres d'estudis i altres entitats.

(La quantia de cada ajut oscil·larà entre els 300 euros i els 1.200 euros. Les bases es poden consultar a la pàgina web provisional de l'Institut: www.irmu.org)

La data màxima de presentació de les sol·licituds és el proper dia 28 de novembre i la resolució serà comunicada la segona quinzena del mes de desembre.

Poden trobar més informació sobre aquestes convocatòries i sobre les tasques d'aquesta institució a la pàgina de l'informatiu de radiofalset.net o bé a la mateixa plana web de l'institut: www.irmu.org

Parlem ara d'alguns cursos que començaran en breu. Per una banda, avui s'ha obert el termini d'inscripcions al curs de català per a adults a distància per a l'obtenció dels certificats B i C de llengua catalana, organitza per l'Ajuntament de Móra d'Ebre i el Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre. El curs s'impartirà a la Biblioteca Comarcal a partir del 14 d'octubre, els dimarts de quatre a sis de la tarda. L'últim dia per inscriure's és el 14 d'octubre.

D'altra banda, L'Aula de Formació d'Adults de Móra d'Ebre organitza un curs de preparació per a la prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà. Les persones interessades a matricular-se s'han d'adreçar al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre els dimarts de 9 a 14 h. El termini de matriculació es tancarà el 30 de setembre.

Per ara ho deixem aquí. Moltes gràcies per la seva atenció.

Detalls: Publicat el 25 Setembre 2003; Visites: 2363

Benvinguts al butlletí de Ràdio Falset.

El vi "kosher" que es produeix a Capçanes ha obtingut un nou certificat que permetrà que sigui distribuït per les comunitats jueves de tot el món. Aquesta nova categoria també suposa augmentar la presència dels rabins al celler i en els controls d'elaboració. Així, per exemple, si fins ara es netejaven dues vegades les tines, ara s'haurà de fer en tres ocasions.

"Le pe saj" és el vi "kosher" de criança amb Denominació d'Origen Montsant, amb quatre varietats: garnatxa, carinyena, cabernet i ulldellebre.

Actualment se'n fan 25.000 ampolles, que surten a un preu de 21 euros la unitat. La verema d'aquesta campanya s'embotellarà a finals del 2004 i les previsions són que el vi "kosher" amb el nou certificat estigui al mercat mundial el 2005.

Deixem el Priorat. La Plataforma en Defensa de la Ribera d'Ebre, contrària a la construcció del nou macroabocador de Tibias, aposta per l'ampliació de l'actual abocador i per traslladar la matèria orgànica a la planta de compostatge de Botarell.

Els membres de la plataforma han denunciat que la construcció del macroabocador s'estigui fent «sense respectar» els acords del conveni del 1991 entre el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Ajuntament de Tivissa. Aquest conveni subratllava que no es tornaria a ubicar un nou abocador al municipi de Tivissa. A més a més, la plataforma va manifestar que l'actual abocador de Tivissa té encara vida funcional per a les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, que conformen el Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals. Pels opositors als macroabocador és «factible» una ampliació de l'actual abocador pel vessant nord, si es realitza una «bona» recollida selectiva integral i es porta la matèria orgànica a Botarell.

I avui acabem a Móra la Nova. Aquest any, en el marc de la Fira del Vi de la localitat, es farà un curs gratuït d'enologia bàsica i tast de vins, que organitza l'Escola de Capacitació Agrària de Gandesa. El curs s'impartirà tots els dimarts i dijous a partir del 30 de setembre i fins el 21 d'octubre de dos quarts de set de la tarda a les nou del vespre al restaurant Barcelona de Móra la Nova. El dia 25 d'octubre, i dins dels actes centrals de la Fira, s'entregaran els diplomes acreditatius.

El programa del curs recull des de els conceptes bàsics del tast, fins el procés d'elaboració i tast de vins de tot tipus, i visites a cellers, entre altres coses.

Per ara això és tot. Moltes gràcies per la seva atenció.

Detalls: Publicat el 24 Setembre 2003; Visites: 2306

Benvinguts al nostre butlletí informatiu.

La Guàrdia Civil de Falset va detenir diumenge un ho me de nacionalitat portuguesa com a presumpte autor d´un delicte de robatori amb força a les coses. El detingut podria haver forçat la porta d´entrada d´una caseta de RENFE de Marçà per endur-se 30 quilos de fil de coure. De moment, ha passat a disposició del Jutjat número 1 de Falset.

Canviem de tema. Poboleda disposarà pròximament d'un museu de meteorologia en honor del pare Benet Viñes, un fill il.lustre poboledà que va residir a Cuba, on es va convertir en un prestigiós meteoròleg per la seva tasca en la predicció de tifons i huracans antillans. El museu, únic a l'estat d'aquestes característiques, s'ubicarà a la casa natal del jesuita al carrer Major de Poboleda i exposarà material històric i actual de la meteorologia, així com una agrobotiga amb productes de Poboleda i de Cuba. La mostra també estarà dedicada a la divulgació de la tasca i la vida del pare Benet Viñes. Segons l'alcalde del municipi, Gerard Martí, el museu podria estar a punt el 2005.

El museu comptarà amb la col.laboració de la Generalitat i del Servei Meteorològic de Catalunya. La casa natal de Benet té uns 400 metres quadrats i ha estat cedida per la família Pahí.

El jesuita que va néixer el 1837 a Poboleda i va morir el 1893 a l'Havana, va dirigir l'observatori metereològic Betlem de l'Havana i destacà en la predicció de ciclons. D'aquests i altres detalls de la seva vida se'n parlen a la biografia escrita pel científic cubà, Luis Enrique Ramos. L'Ajuntament de Poboleda n'ha presentat la seva edició en català, amb la presència de l'autor cubà, el conseller de Governació, Josep Mª Pelegrí, el director del Servei de Meteorològic cubà i el president de l'Associació Catalana de Metereologia.

I marxem fins la Ribera d'Ebre per referir-nos de nou a l'abocador que s'està construint a Tibias. La Plataforma de la Ribera d'Ebre ha denunciat durant una roda de premsa la seva construcció, tot dient que el responsable d'aquesta obra és la Generalitat. Els ecologistes consideren que la construcció del macroabocador "s'està fent sense respectar els acords del conveni de 2001 amb l'Ajuntament de Tivissa", que preveia que no es tornaria a construir cap nou abocador al municipi de Tivissa.

I a Móra d'Ebre mateix, avui acaba les jornades sobre tècniques per millorar l'atenció a les famílies magrebines en les que hi participen una vintena de professionals, promogut i finançat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat i compta amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. De fet, el curs va ser inaugurat ahir pel president del consell, Pere Muñoz, i es porta a terme en el marc del Pla comarcal d'integració dels immigrants, al qual estan adherits la major part dels municipis de la comarca.

Els parlem ara de l'edició d'un nou llibre que tracta el tema de la repressió franquista a la Ribera d'Ebre, de Josep Maria Recasens, i que ha estat publicat per l'editorial Cossetània amb el suport del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. L'obra fa un repàs exhaustiu poble per poble de totes aquelles persones que van ser represaliades pel règim franquista i la pena a la qual foren condemnades. Des del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre s'organitzaran i programaran, durant el mes d'octubre, un seguit d'actes per presentar aquest llibre a la comarca.

I acabem amb una informació publicada al diari electrònic Priorat Digital en la que es comenta una estadística onomàstica de l'Institut d'Estadística de Catalunya, on es poden consultar dades sobre els noms i cognoms de Catalunya en general i per comarques. En el cas del Priorat, el nom de noia més freqüent és el de Maria, mentre que el de noi és José. Aquests van seguits de Montserrat, Jordi, Juan, Josep, Teresa, Joan, Ramon i Francisco.

En quant als cognoms, Masip és el més nombrós a la comarca, donat que el porten 210 persones com a primer cognom i 189 com a segon. Sabate és el segon cognom en aquest rànking, amb 124 prioratins que el tenen com a primer cognom i 114 com a segon. Altres cognoms freqüents són Barceló, Cabré, Ferré, Giné, Sánchez, Martinez, Escoda i Miró. Masip, el cognom més freqüent al Priorat, ocupa una posició molt més modesta en el conjunt de Catalunya, situant-se en el nº 307 d'aquest rànking onomàstic català i el mateix passa amb Sabate, que ocupa el lloc 176. El tercer cognom prioratí, Barcelo, ocupa el lloc 353 a Catalunya.

Per ara ho deixem aquí. Gràcies per la seva atenció.

Detalls: Publicat el 23 Setembre 2003; Visites: 2414

Obrim el nostre temps dedicat a la informació

Amb motiu de les obres de millora de la C-12 entre Garcia i Ascó, la Direcció General de Carreteres tallarà el trànsit en aquest tram des de les 8 del matí a les set de la tarda els dies laborables des de demà i fins el 31 d'octubre de l'any que ve, segons informa el diari electrònic Ribera On Line.

Per tal de facilitar la circulació entre aquestes poblacions, la Direcció General ha establert un itinerari alternatiu, degudament senyalitzat, per la N-420, de Móra la Nova a Camposines, i per la C-12B, de Camposines a Ascó.

La Generalitat també ha previst evitar la circulació de vehicles de mercaderies perilloses per la travessia d'Ascó i ha establert els següents trajectes alternatius: de Flix a Lleida per la A-2, o bé, d'Ascó a Camposines a través de la T-733 i la TV7331 per la Fatarella.

Anem ara fins el Priorat, on sembla ser que l'empresa multinacional francesa William Pitters International, amb base en Bordeus i amb la qual està associat l'actor francès Gerard Depardieu, s'ha associat al 50% amb l'empresa Exclusives Licoreras i Vinícolas de Vilamalla (Alt Empordà), per a elaborar brous de gamma alta a Porrera. Tros del Padrí és el nom de la societat, i potser del vi que ja es començarà a vinificar durant l'actual campanya, segons explica Josep Martí, un dels socis d'Exclusives Licoreras i Vinícolas.

Internet centra la nostra atenció en la següent informació. El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, en qualitat d'ens pilot en la implantació de la plataforma tecnològica Extranet de les Administracions Catalanes (EACAT), s'ha reunit aquesta setmana amb els alcaldes i els secretaris dels ajuntament de la Ribera per formar els responsables municipals en qüestions relacionades amb la utilitzaió d'aquest nou servei, que permet als ens locals riberencs efectuar un seguit de gestions administratives en línia.

Una de les primeres tramitacions via EACAT que efectuaran els ajuntaments i el Consell Comarcal riberencs serà la propera presentació de sol·licituds de subvencions a les actuals convocatòries del FEDER i del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC).

Però el consell de la Ribera no és l'únic que puja al tren de la xarxa. El Centre d'Estudis del Priorat té presència a internet, amb la creació de la seva plana web. En aquesta pàgina s'hi pot consultar el número 0 de la revista oficial del centre "Lo Trull", que conté diversos articles el.laborats pels socis, així com una relació dels membres de la Junta del Centre. Tot i que la majoria de seccions actuals estàn en procés d'el.laboració de continguts, la web compta amb un apartat d'accés restringit als socis, al qual només s'hi podrà accedir mitjançant les corresponents claus d'accés de que disposaràn els socis, i on es podràn consultar diverses dades d'ús intern, així com participar en el Fòrum intern del Centre. També compta amb un calendari anual d'activitats comarcals una secció d'enllaços i una de logotips del centre.

A la web de radiofalset.net poden trobar referenciada l'adreça electrònica d'aquesta nova web.

Parlem ara d'alguns cursos de formació que es posen en marxa aquests dies.

Per una banda, l'ajuntament de Flix i el Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre organitzen un curs de català per a adults a distància per a l'obtenció dels certificats B i C de llengua catalana. El curs s'impartirà a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila a partir del 13 d'octubre, els dilluns de 17:00 a 19:00 i els dimecres de 16:00 a 18:00. Les inscripcions s'efectuen a l'Ajuntament de Flix i al Servei Comarcal de Català, en horari d'oficina, des d'avui i fins el 13 d'octubre.

I un altre curs que comença avui i acaba demà és el de "Tècniques d'intervenció amb famílies magrebines". Aquest curs, promogut i finançat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat, es porta a terme en el marc del Pla comarcal d'integració dels immigrants, al qual estan adherits la major part dels municipis de la comarca.

La ponència dels curs anirà a càrrec de la Dra. Amina Bargach, llicenciada en medicina i cirurgia, i especialista en psiquiatria, amb un interès especial i experiència extensa en el món magrebí.

El curs, adreçat a professionals dels àmbits d el'educació, la sanitat i els serveis socials, es realitzarà a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, de les nou del matí a les 3 de la tarda.

Fins aquí el nostre butlletí. Moltes gràcies per la seva atenció.

Detalls: Publicat el 22 Setembre 2003; Visites: 2241

Benvinguts al butlletí informatiu de Ràdio Falset

Les inversions a la Denominació d'Origen Priorat no paren de créixer, segons ha fet públic TV3. La bogeria en el mercat per aquest vi fa que la zona de conreu hagi crescut aquest any fins a un 10%. Així, la producció de raïm serà de 3,2 milions de quilos de raïm, un 18% més que en la campanya anterior. Aquest any hi ha 1.400 hectàrees en producció, un 10% més que l'any passat. La verema es preveu d'una qualitat excel·lent. Des del sector s'apunta que la DO continua amb el procés de creixement i consolidació, que es nota en l'interès per la zona d'empreses franceses i en el manteniment del preu que es paga pel quilo de raïm.

De fet, es continuen pagant preus entre els 2,11 euros per quilo de raïm de vinya jove i els 4 euros i mig per quilo de vinya vella. La DO Priorat, amb 63 cellers, embotella el cent per cent de la producció i, de cara a la pròxima campanya, ja estudia elaborar un projecte per limitar i dissenyar com seran les futures plantacions.

I dediquem la resta del butlletí a comentar algunes propostes d'activitats per aquest cap de setmana.

Demà dissabte, Poboleda celebra la cinquena edició de la Festa del Vi i de la Verema a l'Antiga, que començarà a les set del matí amb un repic de campanes i a dos quarts de vuit es farà una trobada a la carretera per anar a veremar. A les nou s'oferirà un esmorzar popular al Local Social "La Closa" i a les onze es preveu que es faci la piada del raïm a la carretera. Mitja hora més tard es farà una degustació de vins de la DO Priorat a les cases pairals del carrer Major. Altres actes a destacar són l'homenatge al pare Pare Benet Viñes i Martorell a la Sala Polivalent, a dos quarts de sis de la tarda i els focs artificials a la carretera a partir de tres quarts de dotze. La festa acabarà amb un ball de nit a la Closa amb el grup Quartz, durant el qual se servirà coca i vi per a tothom, a més de "mojitos" en honor al poble Cubà .

I el Teatre l'Artesana continua endavant amb la seva programació teatral. Diumenge a les set de la tarda es representarà l'obra clàssica "Terra Baixa" d'Àngel Guimerà.

Fins aquí el nostre butlletí. Els agraïm la seva atenció i que passin un bon cap de setmana

Detalls: Publicat el 19 Setembre 2003; Visites: 2315

Benvinguts al butlletí informatiu.

Els representants d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal al Consorci del Camp de Tarragona han reclamat que l'ens coordini el pla territorial i assumeixi la redacció del pla director d'infraestructures, com a organisme responsable de la planificació del territori. Els republicans exigeixen a la Generalitat que traspassi les competències corresponents «en mostra de ple reconeixement institucional». Entre els tretze signants s'inclou el president del Consell Comarcal del Priorat, Agustí Masip.

I aquests últims dies, l'actualitat a Móra d'Ebre està marcada pel tancament, ahir ja anunciat, de l'empresa Cablefil. Ramon Pinyol, propietari de Tismi, antiga Cablefil, va anunciar que havia fet fallida i, que per tant, la fàbrica tancava les seves portes. Amb aquesta mesura la totalitat de la plnatilla formada per 60 treballadors s'ha quedat al carrer.

Després de la manifestació dels treballadors per reclamar els sous que no se'ls paga des de fa més d'un mes, Ramon Pinyol, va reunir-se amb el comitè i els sindicats i els va comunicar la intenció de presentar la setmana vinent la sol·licitud i expedient de fallida tècnica. A més, com ja havia anunciat dilluns, va comunicar-los que, de moment, no es pagaran els sous als treballadors, ja que «l'empresa no té diners per fer-ho», i que sols es pagaran quan s'arribi a una acord sobre les indemnitzacions que han de rebre els acomiadats. Sembla ser que els treballadors continuaran treballant amb tota normalitat fins que el Departament de Treball es pronuncïi sobre l'expedient de fallida tècnica.

L'alcalde de Móra d'Ebre, Josep Solé (PSC), va reunir-se amb els membres del comité d'empresa. I va admetre, després de mostrar la seva preocupació per la situació, que si l'empresa optava per tancar, no es podia fer gaire cosa des de l'ajuntament.

(L'antiga Cablefil és una de les empreses més potents de la Ribera d'Ebre, i després de l'hospital comarcal i la central nuclear d'Ascó, és la que més gent té contractada. L'empresa es va instal·lar a Móra a finals del 1996 i a mitjan 2000 es va convertir en Tismi. Fins a principis d'agost tenia una plantilla de 120 persones que ara s'ha reduït a 60, ja que els contractes eventuals no s'han renovat)

I no deixem la Ribera d'Ebre perquè la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha acollit la setena reunió de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, amb la presència d'una trentena de tècnics i dinamitzadors-directors de telecentres d'arreu del país. Aquesta reunió es celebra cada tres mesos a la seu d'un dels 23 telecentres integrats a la Xarxa, i és la primera vegada que l'organització recau en la Ribera d'Ebre.

En el decurs de la sessió s'ha presentat als assistents la nova conselleria de Noves Tecnologies que ha creat el Consell Comarcal i que és encapçalada pel conseller comarcal i alcalde de la Torre de l'Espanyol, Antoni Pujals Teixidó. La jornada s'ha aprofitat per fer balanç del funcionament del telecentre comarcal que va ser inaugurat ja més d'un any (un any i tres mesos) i que compta amb gairebé un miler d'usuaris.

Fins aquí el temps dedicat a la informació. Gràcies per la seva atenció.

Detalls: Publicat el 18 Setembre 2003; Visites: 2568

Benvinguts al butlletí informatiu de Ràdio Falset.

Les comarques de la Ribera, el Priorat i la Terra Alta, se situen entre les vuit amb més catalanoparlants de Catalunya, amb més del 90% del total de la població. Aquesta és una de les conclusions del cens lingüístic de l'any 2001. L'estudi també revela que el 94,4% dels residents a Catalunya entén el català. El percentatge del 2001 és lleugerament inferior al de l'últim cens, realitzat el 1996, que era del 94,97%, malgrat el fort increment de la immigració que ha tingut lloc en el curs de l'últim quinquenni, però especialment a partir de l'any 2000. El cens del 2001 també revela que el 74,5% dels residents a Catalunya sap parlar el català, el 74,36% el sap llegir i el 49,77% el sap escriure.

El passat mes de juny, el Priorat, entre altres comarques, la temperatura va ser 4 graus més alta respecte a la mitjana dels deu anys anteriors . Al juliol, gairebé totes les comarques van superar la mitjana entre 1 i 2,5 graus. Segons ha assenyalat el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, i el director del Servei Meteorològic de Catalunya, Oriol Puig durant la presentació de les dades de l'any pluviomètric 2002-2003, a pesar de la calor sembla que es trenca la tendència a la sequera que es registrava a Catalunya entre el 1996 i el 2001, ja que per segon any consecutiu el balanç des del punt de vista pluviomètric és positiu.

I avui fem referència un dia més a l'abocador de Tivissa. La Plataforma del Priorat ha emès un comunicat sobre aquesta polèmica sobre la gestió de residus, en el que agraeix al nou Consell Comarcal del Priorat, com a part integrant del Consorci intercomarcal per a la Gestió de Residus Municipals, la seva posició contra el nou macroabocador de Tivissa i li demanen que faci servir totes les vies legals i de pressió al seu abast per aturar-ne la construcció i la seva posada en funcionament. En opinió de la Plataforma Prioratina, el nou macroabocador que es construeix a Tivissa incompleix la legislació actual relativa a les condicions geològiques i hidrològiques que han de complir els abocadors i a les distàncies mínimes que hi ha d'haver entre els abocadors i les zones urbanes o residencials, els aqüífers i les vies fluvials.

Per la seva banda, la Plataforma per la Defensa de la Ribera d'Ebre va celebrar dilluns una reunió a Miravet on es va tractar també la política de gestió de residus durant els últims dotze anys. Durant l'acte es van acordar diversos actes contraris al macroabocador tivissenc. A més de convocar una roda de premsa per informar de les propostes i alternatives de la plataforma respecte aquest tema, també s'ha demanat el suport dels grups polítics per convocar una assemblea informativa a Móra la Nova i s'obriran

noves línees d'actuació en el front judicial que ja s'han iniciat davant del Fiscal de Medi Ambient de Catalunya.

Anem ara fins a Móra d'Ebre, on els seixanta treballadors de l'empresa Tismi SL, antiga Cablefil de Móra d'Ebre, han convocat una vaga per avui com a mesura de pressió, ja que fa un mes que no cobren. Dilluns el comité d'empresa va reunir-se amb el propietari de Tismi, Ramon Piñol, que continua al·legant que l'empresa no té prou liquidesa per pagar els treballadors. Davant la situació la UGT ha avançat que presentarà aquesta mateixa setmana una demanda contra Tismi SL davant el Departament de Treball perquè no paga els treballadors.

La vaga s'allargarà durant tot el dia afectant els dos torns. Es preveu que els treballadors es concentrin davant la fàbrica, situada al carrer Països Catalans de Móra d'Ebre, i no es descarta que duguin a terme algun acte de protesta pels carrers de la ciutat.

Recordem que Cablefil es va instal·lar a Móra d'Ebre a final del 1996, de la mà de l'anterior alcalde, Santiago Campos. De fet, la nau on està instal·lada era propietat seva. L'empresa està dedicada a la producció de cablejat elèctric per a la indústria de l'automòbil i al febrer del 2000 es va fusionar amb Tismi SL. Fins a l'estiu d'enguany hi havia unes 120 persones treballant però als que tenien contracte eventual ja no se'ls va renovar. Actualment continua sent una de les empreses més importants de Móra. Hi ha unes seixanta persones treballant-hi, la majoria dones, i hi són des que l'empresa es va instal·lar a Móra d'Ebre.

Per ara ho deixem aquí. Els agraïm la seva atenció.