Informatius

10 mesos després que es conegués la notícia, arriba per fi la primera Encamisada com a Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya. Aquest reconeixement per part de la Generalitat suposa un empenta a la celebració més nostrada dels falsetans i falsetanes, i s’espera que pugui ser un atractiu que permeti aplegar més visitants interessats en conèixer-la de primera mà. De moment però, la importància de l’Encamisada d’enguany recau, com dèiem, en el reconeixement de la Generalitat a la festa, un reconeixement que s’escenificarà en un acte simbòlic. Ho explica el president del Centre d’Estudis Falsetans, Anton Vidal.

Anton Vidal

Tot i que des del Centre d’Estudis afirmen que, d’alguna manera, l’Encamisada es presenta igual que cada any, i que en certa manera aquesta circumstància és una de les que ha donat valor a la festa, és cert també que hi ha dos fets que la converteixen en especial. Un és la nominació que comentàvem, i l’altre té a veure amb una efemèride.

Anton Vidal

Com sempre, l’inici de la festa l’anunciaran el repic de campanes i el llançament de coets de dissabte al matí. El programa prosseguirà al vespre, a les 8, amb la rua que s’iniciarà davant del Celler Cooperatiu, i posteriorment el pregó a la plaça de l’Esglèsia. Ja diumenge, a 2/4 de 9, tindrà lloc la benedicció dels animals i l’esmorzar popular. I a les 11, altre cop l’inici de la rua. A 2/4 de 12, serà l’hora de la Missa Major, amb la ballada de la jota, i la benedicció i venda dels panets. Després continuarà l’Encamisada pels carrers de la vila.

Detalls: Publicat el 12 Gener 2012; Visites: 1595

La DOQ Priorat i el Grup d’Estudis i Protecció d’Ecosistemes de Catalunya (GEPEC) han valorat positivament la sentència del Tribunal Superior de Justícia contra l’Aprovació del Parc Eòlic del Coll de la Garganta. En el parc, a cavall dels municipis de La Figuera, el Molar i La Torre de l’Espanyol, hi ha instal•lats actualment 13 molins.
La DOQ Priorat i GEPEC volen que aquesta sentència suposi la retirada dels molins que es troben en funcionament. Precisament aquesta sentència, amb data 20 de desembre, afirma que la tramitació ha estat irregular i que “ha posat el carro abans que els bous”, ja que es va autoritzar el parc abans de l’autorització urbanística necessària. A més, subratlla que el parc està ubicat dins la xarxa natura 2000 i que no hi ha un informe ambiental. Escoltem Albert Calduch, advocat de la DOQ Priorat i GEPEC.

Albert Calduch

Tant des de GEPEC, com des de la DOQ Priorat, han volgut insistir en què no estan en contra de les fonts d’energia alternatives, com l’eòlica. Escoltem Toni Alcover, president de la DOQ Priorat.

Toni Alcover

Apuntem finalment que el recurs contra el Parc Eòlic del Coll de la Garganta es va interposar el juny de 2008.

Detalls: Publicat el 12 Gener 2012; Visites: 1583

Unió de Pagesos ha presentat denúncia contra la Junta de Preus de l’avellana de la Llotja de Reus per haver portat a terme presumptament una conducta prohibida per la Llei de defensa de la competència, consistent en la fixació concertada de preus de l’avellana. El sindicat recorda que des del mes de setembre de 2011 s’ha anat observant una diferència creixent dels preus en origen entre les cotitzacions de les principals llotges de Turquia i la cotització de la Llotja de Reus, una diferència d’entre el 28 i el 46%. Segons Unió de Pagesos, aquesta pràctica podria estar provocant pèrdues d’ingressos per valor d’uns 4,5 milions d’euros a la pagesia.
En la seva defensa la Llotja de Reus afirma que no és cert que existeixin diferències significatives entre els preus de l’avellana cotitzats per la Llotja i els de mercats turcs, i que en tot cas, els preus fixats són orientatius i no obliguen a ningú. Incideixen també que la Llotja no es cap empresa ni grup d’empreses que es pugui concertar ni pot tenir cap benefici d’una suposada concertació en els preus. I afegeixen que la feina que fa la Llotja, com la de totes les llotges del país, està explícitament exclosa de les que contempla com a prohibides la Llei de Defensa de la Competència.

Detalls: Publicat el 11 Gener 2012; Visites: 1660

Un 3,5% de la població del Priorat es beneficia d’alguna de les prestacions o serveis previstos en la Llei de Dependència. Així ho recull l’estadística de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Consell Comarcal del Priorat, que des que va entrar en vigor aquesta llei, l’any 2007, ha tramitat fins a 920 sol•licituds al respecte. Recordem que aquesta àrea del Consell és l’encarregada de la tramitació inicial de la sol•licitud. Escoltem el president de l’ens comarcal, César López.

César López

Les 920 sol·licituds tramitades des del 2007 pel Consell del Priorat s’han traduït en què 443 persones s’han beneficiat, en algun moment, d’aquesta llei.
Els ajuts i prestacions econòmiques que se’n deriven són diversos. Els dependents, un cop reconeguts, poden beneficiar-se, entre d’altres serveis, de la teleassistència o dels serveis d'atenció domiciliària, poden tenir facilitats i ajuts econòmics per ingressar en una residència o centre de dia o poden veure com el seu cuidador habitual percep una prestació econòmica per estar al seu càrrec. En el cas del Priorat, a dia d’avui, són 289 els “cuidadors no professionals” que reben una prestació econòmica per tenir al seu càrrec alguna persona que sigui dependent.

Detalls: Publicat el 11 Gener 2012; Visites: 1650

El Priorat ha estat l’única comarca de la província de Tarragona capaç de mantenir el nivells d’ocupació turística durant els festius de desembre i Nadal. Les dades han voltat el 80% d’ocupació pel pont de la Puríssima i el 85% per Cap d’Any.

Han suportat, per tant, la complicada situació per la que passen alguns allotjaments rurals, com per exemple a les Terres de l’Ebre, on l’ocupació mitjana ha estat del 70% per Cap d’Any, i on els festius de Nadal i Reis han registrat xifres mínimes. De fet, en el cas de l’Ebre el darrer trimestre de l’any ha estat pitjor que a la nostra comarca, que ha aconseguit capejar millor el temporal de la crisi.

Amb tot, ni en un lloc ni en l’altre són aliens als canvis d’hàbits en el consum dels turistes, canvis que es manifesten en la disminució de les pernoctacions i en les despeses en restauració i productes locals.

Detalls: Publicat el 10 Gener 2012; Visites: 1780

Després de la demora en el cobrament de les subvencions atorgades, dels diners d’Esports que encara no han arribat o del perllongament pactat en l’execució de la Llei de Barris, es viu ara un nou capítol de la difícil relació que en matèria econòmica mantenen la Generalitat i l’ajuntament de Falset. El Govern ha comunicat per carta al consistori que difícilment podrà fer front a les inversions que aquest dugui a terme durant el 2012 en el marc de la Llei de Barris. La notícia cau com un gerro d’aigua freda i, en el context amb que introduíem aquesta informació, ha generat la indignació de l’alcalde. Escoltem Jesús Torralba.

Jesús Torralba

La notificació que la Generalitat ha fet a l’ajuntament té conseqüències immediates. D’una banda, la revisió dels projectes que es pensaven endegar, entre aquests, les obres del carrer de Baix.

Jesús Torralba

Dels prop de 500.000 euros que el consistori ha destinat a la Llei de Barris, dels quals uns 350.000 estan subvencionats per la Generalitat, l’ajuntament només n’ha cobrat 26.000. A banda de les dificultats en què posa les finances de l’ajuntament, Torralba creu que el fre a la Llei de Barris també tindrà incidència en empreses del municipi que indirectament se n’haguessin pogut beneficiar.

Detalls: Publicat el 10 Gener 2012; Visites: 1613

La Denominaciód’Origen Montsant crearà un segell de qualitat per als vins monovarietals 100% de garnatxa (de varietats negres) i 100% de carinyena. La creació d’aquest segell, que distingirà els productes elaborats íntegrament amb alguna de les varietats autòctones, és segons Jaume Domènech, president de la DO, un pas més en la recerca de la identitat del vins de Montsant. Creu que és una iniciativa que aportarà valor afegit al producte. Ho escoltem.

Jaume Domènech

Els vins monovarietals no són cap novetat a la DO Montsant. De fet, alguns dels grans vins de la DO responen a aquesta característica, vins que han estat reconeguts en guies de prestigi. De fet, els distintius 100% Garnatxa i 100% Carinyena seran aval també que els vins que els llueixen han obtingut les màximes puntuacions atorgades pel panell de tast de la DO. Es busca, per tant, que el segell no sigui purament simbòlic.

Jaume Domènech

Apuntem que la iniciativa de la DO Montsant va en la línea de les iniciades a altres DO’s, com La Terra Alta. En el seu cas, els distintius es vinculen a la garnatxa blanca.